
aquesta melodia, aquestes paraules, aquesta canço... aquests records...
Cada vegada que l'escolto un munt de sentiments em dominen i mil records surten dels calaixos més amagats dintre meu. I aleshores es quan em sento com si, per un instant, estigues visquen de nou aquell estiu. Tota aquella gent que em va fer canviar, tots aquells que em van ajudar a creixer, que em van ensenyar a fer-me gran. Perquè ells mai (MAI) podràn ser conscients del que van arribar a fer per a mi, del que em va arribar a afectar aquell estiu...
M'estiro, tanco els ulls i apreto 'play'. Per uns moments viatjo en el temps i sóc feliç.
La música es va apagant, poc a poc. Suaument. Obro els ulls tan lentament com sóc capaç per tal de que la realitat no m'espanti. És com desperar d'un somni. D'un somni on tot es perfecte, un d'aquells en el que mai et vols despertar.
M'assec. Em trec els auriculars de les orelles. Em frego els ulls per a ajudar-me a tornar al present i aleshores es quan me n'adono que les meves galtes estan glaçades i humides. Potser tristesa, enyorança. Potser alegria i ganes de lluitar per a que aquest somni mai s'acabi. Potser una miqueta de tot.
Somio en tornar i poder lluitar per a viure la vida que realment desitjo.
Somio en disfrutar del MAGNIFIC temps que encara em queda per a viure aquí.
Tot es compatible.
M.
Encara que tot sigui COMPLETAMENT diferent (i mil vegades millor) no vol dir que no t'hagues estimat.