Uff... Exàmens.. feina... estres... uff.. uff.. masses coses que fins i tot m'han fet oblidar que tinc un blog! aaahhh!! vaia tela...
Indubtablement aquest blog ha d'anar dedicat a la més gran persona del món... A l'Adri. Al millor de tots els germans... Perquè ell ens ha ajudat a créixer, a somriure, i a viure la vida molt alegrement. :) I perquè, juntament amb en Nil, em format un gran equip durant tots aquests anys... Un gran GRAN equip que mai ens hem fallat i mai ens fallarem... amb qui haviem passat tardes fent el primo i rient com bojos... amb qui hem après a tirar endevant sense perdre el somriure... i, el més important, és que créixer els tres junts ens ha fet ser qui sóm i d'això n'estem els tres molt orgullosos.
T'estimo i t'estimaré sempre Adri :)
(I no puc acabar d'altre manera que amb aquesta magnifica cançó amb la qual em sento identificada, juntament amb en Nil)
EL MEU GERMÀ- GERTRUDIS
I el meu germà
que m´ha abandonat
ja no tornarà
m´ho va comentar
me quedat ben sol
ja no ser que fer
el trobo a faltar
no puc respirar
Ell volia arribar, arribar a dalt de tot
Sempre havia tingut aquesta ambició
Viure una vida i poder gaudir
Saber estimar tan com ser estimat
I amb so de rumba
S´em va escapant
El dolor d´un somni
El dolor minvant
Els acord de dol
S´em fan evidents
Cal apagar la pena
Pel món present
La fulla omple les meves cabòries
Em deixa aquí tot sol, amb penes i glòries
Records d´un passat que no tornarà
Rcords que no olviden el meu germà
Diuen que no tornarà
Que l´esperança s´ha acabat
Tant de bó que hagi trobat
El camí, el camí buscat
I ell no canta mai
Ell no somriu mai
Ell no diu mai res
Però ha après a estimar
I amb so de rumba
S´em va escapant
El dolor d´un somni
El dolor minvant
Marinona.
