I el que compta és l'esforç de cada dia compartit tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixample l'esperança, que cap dia no es perd per als qui lluiten. (Miquel Martí i Pol)
Em fa mal veure't apagar... saber que un dia arribarà el final i que jo no podre fer res per evitar-ho... em fa MOLT MAL. I no és pas per no tenir la consciència tranquila de saber que he fet tot el que estava a les meves mans perque ho he fet... He lluitat tan com he pogut perquè siguessis feliç tot i que hi ha coses que no han estat a les meves mans... Però tot i així espero que t'hagis sentit estimat i que tots plegats haguem aconseguit fer-te una mica més feliç.
Tu m'has fet feliç durant tots aquests anys... Els teus somriures m'han ajudat a tirar endevant, la teva força m'ha demostrat que tot es possible.. TOT. Les teves abraçades que no hi ha res al món que em faci sentir més estimada i feliç...
Només de pensar-hi se'm fa un nus a la gola... i ser que no podre... i ser que haig de ser optimista però... es que no podré... Sense els teus somriures... Sense les teves mirades... com podré tirar endevant?
I és que el que m'has arribat a ensenyar tu, les lliçons que m'has donat, ser que em serviran de MOLT en aquesta vida.
Perquè sempre, passi el que passi, estaràs en un trocet molt especial del meu cor.
Gràcies.
