dilluns, 15 de novembre del 2010

Buff...




Llega la noche ya se esconde el sooool...

Avui amunt fins a tocar el cel, ahir avall, fins a no poder més... va com va. poc a poc. amb un somriure. sempre endevant.


A veagdes tansols cal que et recordin que segueixen allà, al teu costat, que tansols cal que els facis saber que els necessites perquè els tornis a tenir entre els teus brços, abraçant-los... M'encanta abraçar-los... M'encana tenir-los, m'encanta veurel's feliços, veure que confien en mi, que em recordin que formo part d'una trocet especial dins del seu cor... M'encanta tots i cada un dels instants que vivim plegats, cada una de les converses que compartim i cada un dels moments que disfrutem. :)


Petardo... m'animes, m'aguantes, em suportes... diooossss!! SOLETEEE!!! que ets un SOLETEEEE!!! t'estimo, t'estimo, t'estimo! M'agrada parlar amb tu i saber que sempre hi seràs per a escoltar-me, per a entendre allò que em costa dir, per a lluitar fins a aconseguir un somriure del meu cor, per a aguantar els meus moments xof i les meves llàgrimes que no paren mai... estigui feliç o contenta... soc un cas... (tot i que tu ho ets més.. esta clar! ;D )
Fes-me un favor, confia més en tu mateix. Fes-ho i et sorprendràs de tot el què realment ets capaç de fer! No m'agrada veure com no ets capaç d'adonar-te d'un munt de valors dels quals n'ets propietari. T'estim. MOLT.


"Men vaig a dormir" i aquestes son les meves últimes paraules.
M.