En fi.. nse.. dies rars..
estic Xof.. confusa, amb ganes de plurar, ganes que m'abracis, ganes de veure els meus pimpis i parlar am ells, ganes de riures, ganes deveure les coses clares, de que tot torni a ser com abans, de vire un mon ple de colors, de que la gent somriugui una miqueta més, ganes d'estar al teu costat, ganes de.. bfff..
...tansols abraça'm!
[...]*
