dilluns, 1 de setembre del 2008

donaria el que fos per abraçar-te...




et trobo a faltar...

Trobo a faltar el teu somriure, les teves bromes, el teu bon humor, els teus consells, les teves abraçades, les nostres xerrades quan ens ho explicavem tot, el teu saber fer, la teva alegria....

David aquests ultims anys has esdevingut una persona imprescindible en la meva vida...algú especial que de cop ha aparescut en el meu camí com un follet trapella que m'ha regalat mil somriures i ha animat la meva vida d'una manera dolça...


T'estimooo!!!!





l'escoltaré sovint =)





M.=)