Et despertes i ara aixo i ara lu altre, amunt i aball tot el dia, que si classes, somriures, lora del lunch, que si un asortida improvitzada al mall, que si després anem a veure una peli.. una obra de teatre! que si ara haig de prepararme un monoleg, anar a dormir a casa la Monica, anar a fer una excurció am la Chris, qudarme a ASPIRA despres de classes, decidir quin projecte fer per la classe d'art, arribar, sopar, fer deures, preparar les postals, repassar el meu monoleg, els examens de vocabulari...
i finalment estirarme al llit, tancar els ulls. tot el món para per un instant. REFLEXIONAR.
aleshores és quan m'adono del que estic vivint i sí esta bé, es genial de fet, es una experiència super xula però i vosaltres què? Penso en el temps que ha passat i en el que us trobo a fatlar... penso en el que debeu estar fent en aquell moment, en el que estariem fent plegats si jo fos aqui... i tot de llagrimes es manifesten... HE FET BÉ? POTSER ELS HI HAURIA D'ENVIAR UN CORREU.. VULL PARLAR AMB ELLS! COM SERÀ TOT QUAN TORNI? TINC POR MOLTA POR... TINDRIA QUE ESTAR PENSANT AIXÒ? POTSER NO PEROO... ES QUE ELS ESTIMO TANT, ES QUE FORMAVEN UNA PART TANT (TANT) IMPORTANT I ESCENCIAL DE MI...
Us estimo.
Sí, tot va bé, tot va perfecte de fet... es que no hem queixo pas! peroo... US TROBO A FALTAR.
M.
